S’han escrit diverses versions sobre la llegenda més coneguda per tots a Catalunya, la llegenda de Sant Jordi, un dia de roses i amor. Però hi ha una llegenda que abasteixi l’origen d’aquesta Diada? Sabem que totes presenten els elements bàsics: un valent cavaller disposat a arriscar la seva vida per una princesa en perill, en el nostre cas una princesa i un drac amb ganes de menjar-se tot allò que trobi al voltant. Però la conclusió més bonica amb la que ens quedem d’aquesta gran llegenda, és el ressorgir d’una preciosa rosa vermella nascuda de la sang del drac. Aquest final és un segell inconfusible que marcarà la nostra tradició fins el dia d’avui.
Però com t’anàvem dient, existeixen diverses histories narrades i transmeses de generació a generació, què et sembla si fem una ullada a algunes d’elles?
Història de Sant Jordi
Malgrat que la història de Sant Jordi i el drac és quelcom que ha deixat empremta a la nostra cultura, els relats històrics expliquen el següent: El nostre màrtir Sant Jordi, actual patró de Catalunya, era un militar romà originari de Turquia, per a ser més exactes de la bella Capadocia, amb els seus enormes i irregulars monticles de pedres que simulen muntanyes. Aquest Sant Jordi, nascut a la Capadocia ho va passar realment malament perquè va tenir una mort molt tràgica. Et preguntes què li va ocórrer? Com succeeix a la vida, Sant Jordi, no va obeir ordres del seu emperador, el que nosaltres anomenem monarca. El decret que va imposar l’emperador va ser acabar amb tots els cristians i el valent Sant Jordi es va negar i la conseqüència va ser decapitat. Evidentment, aquest acte no va passar desapercebut per la població i el militar, una vegada mort, va ser considerat màrtir a tot l’Imperi Romà. Aquest episodi es va explicar a tanta gent que es va expandir per varis països de l’antiga Europa.
Una dada curiosa de la que potser no t’has adonat és que a països com Anglaterra, Grècia o Portugal la llegenda de Sant Jordi ha passat a formar-hi part. Tot i així no hi ha ningú que ho celebri de la mateixa manera que nosaltres. Per exemple, a Anglaterra celebren el famós Sant Valentí, mentre que nosaltres gaudim d’un dia únic i especial.
Llegenda popular de Sant Jordi
Amb tot el que hem comentat no és d’estranyar que aquest relat hagi influït tant en nosaltres que celebrem aquesta Diada com un dia màgic, ple de color, amor, fragància, roses, etc. La nostra llegenda popular neix a Montblanc i està plena d’acció, heroisme, humilitat i molt d’amor. Però una dada curiosa és que els protagonistes: un cavaller, un drac i una princesa, no apareixen en el relat de la historia fins el segle XIII. Per tant, hi ha hagut una evolució de la llegenda.
La llegenda popular de Sant Jordi que finalment arriba als nostres dies és una llegenda catalana que va ser recollida a un document de la mà de Joan Amades al seu llibre anomenat “Costumari català”, que consta de cinc volums de llibres. A Joan Amades li devem que tinguem una història de Sant Jordi única, et ve de gust que la recordem?
Doncs bé, el nostre dia de Sant Jordi neix a Montblanc. A aquesta vila habitava un drac que sotjava als seus habitants cada dia per satisfer la seva gana. Els habitants no suportaven aquesta situació. Així que, per tal de salvar les seves vides van decidir oferir al drac els seus animals. Però com que tot en aquesta vida té una data de caducitat, els animals es van acabar i el drac desitjava més aliments i els habitants van prendre una decisió. Recordes quina decisió van prendre? Van decidir deixar en mans de l’atzar la duració de les seves vides. Van realitzar un sorteig – com nosaltres amb els futurs concursos de Facebook – i la “sort” va escollir la princesa del regne i aquesta va acceptar el seu destí. Quan la princesa estava a punt de ser devorada pel gegant drac, va arribar un cavaller muntat en el seu elegant cavall, el nostre Sant Jordi, que va enfonsar la seva espasa a la bèstia acabant amb la seva vida i salvant a la princesa. La sang del drac va caure a terra i d’aquesta en va aparèixer un roser. Sant Jordi va decidir escollir la rosa més maca, més vermella i la més fragant, una rosa que igualés la bellesa de la dama i li va donar a la princesa. Així és com l’acte de regalar una delicada rosa a la nostra estimada ha arribat als nostres dies, per això regalem roses per Sant Jordi, per mantenir una tradició i demostrar el nostre amor.
Per acabar, recordo que per Sant Jordi millor que dir-ho amb paraules, és dir-ho amb roses!
